Els municipis de Sarrià i de Vallvidrera van estar units entre 1890 i 1921, quan van ser forçosament annexionats per Barcelona. 

Els barris de Sarrià i de Vallvidrera – el Tibidabo i les Planes (també anomenats barris de muntanya) formem part del districte cinquè, de Sarrià – Sant Gervasi. Per formar una Comunalitat Urbana, les bases demanen un mínim d’un primer tram de 20.000 a 35.000 habitants, per això vam decidir presentar-nos Sarrià (24.632 h)
i Vallvidrera (4.805 h), amb un total de 29.437 habitants. 

La Drecera és el nom del camí antic que unia les dues viles, anava de Ca la Sivina al coll de Vallvidrera; de fet, la Drecera també era el nom del camí que creuava la serra de Collserola pel coll de Vallvidrera en direcció al Vallès, de tradició mil·lenària i d’origen romà. Els graons de la Drecera es van anar construint a finals del segle XIX i començament del XX, després de la construcció de l’actual carretera de Vallvidrera. Els graons van canviar la fesomia del camí: d’un camí ral o de ferradura empedrat perquè els traginers poguessin transportar mercaderies amb mules o rucs, a un camí amb 547 graons restringit a les persones que pugen o baixen a peu. 

La “drecera” també és el camí més directe per arribar a l’objectiu proposat, això és el que volem que sigui la comunalitat, que serveixi per escurçar el camí fins a tenir un barri més cohesionat i organitzat per resoldre les necessitats del veïnat.