El passat 28 de setembre, vam celebrar l’Assemblea de tardor de La Drecera, a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle de Vallvidrera. Per donar inici a la trobada, es va compartir l’estat actual del projecte:
- Hem renovat el projecte fins al febrer de 2028. Seguim comptant amb el Fons Comunitari, disponible per a les entitats del territori que necessitin suport econòmic
- Hi ha hagut canvis en el comitè activador en aquesta segona edició: ho deixen el Centre i Teatre de Sarrià, el CAP de Sarrià i la cooperativa Torrent Viu, que en segueixen vinculades i a qui agraïm la seva implicació, i s’hi incorpora Sant Joan de Déu – Serveis Socials. S’hi mantenen el Mercat Cultural de Vallvidrera, la Veïnal de Sarrià, Casa Orlandai, Centre Assís, El Jardí i la Fundació Claror.
- A l’equip tècnic s’incorpora la Carolina Zerpa, per cobrir la baixa temporal de la Michelle Bianco.
Però el gruix de l’assemblea va ser la xerrada del Dr. Martí Boada sobre la crisi ambiental i la necessitat d’implicar la ciutadania en la defensa i gestió democràtica del territori. Martí Boada, ecòleg i activista, compta amb una trajectòria llarga, que prové tant de l’acadèmia com del coneixement empíric popular. Aquesta llarga trajectòria li ha valgut per rebre molts reconeixements, entre d’altres, el premi Global 500 de les Nacions Unides, lliurat personalment per Nelson Mandela.
El Dr. Boada va explicar que la crisi ecològica que estem patint és civilitzatòria,afecta a tothom, i transforma el paisatge. A Catalunya, un dels bioindicadors que tenim és el bosc, el creixement de la massa forestal, que ja arriba a un 60 % de la superfície. A Collserola, va apuntar, l’increment de massa forestal seria d’unes 300 tones anuals, comptant arbres i sotabosc.
El canvi climàtic també està alterant els cicles naturals, i fins i tot, el vocabulari amb què descrivim el territori. Va posar com a exemple l’àliga marcenca, anomenada així perquè tradicionalment arribava al mes de març, però que ara ja pot trobar-se entre nosaltres al febrer. Els cicles fenològics —com la sortida de les fulles o la floració— també s’estan avançant. Les fulles dels arbres surten vint dies abans que fa cinquanta anys, i les plantes floreixen i fructifiquen deu dies abans que fa trenta anys. Aquest desajust provoca dislocacions entre els cicles vegetals i els animals: per exemple, la presència d’erugues ja no sempre coincideix amb el naixement dels polls que se n’han d’alimentar; així com també l’increment de plagues.
Per estudiar aquestes transformacions, el Dr. Boada va defensar la importància de definir paisatges sentinella, espais que permetin observar i documentar els canvis que experimenten els ecosistemes. El massís del Montseny en seria un exemple, especialment per seguir processos com el guany d’espai del bosc mediterrani en detriment del bosc eurosiberià.
El torn de preguntes va permetre posar en diàleg les reflexions del Dr. Boada amb alguns dels projectes i de les iniciatives que treballen actualment a Collserola i als barris de muntanya:
– Pasturant Collserola (iniciativa que treballa en la neteja del sotabosc amb rucs catalans) va plantejar si cal prioritzar el pas de les persones (davant dels ramats) pel bosc i si és convenient potenciar aquest tipus de ramats en un espai natural com Collserola. El Dr. Boada va defensar una concepció de la natura que incorpori la presència humana. La prioritat, va explicar, l’han de tenir les persones que estan “a peu d’obra” i que mantenen viu el paisatge. “La muntanya no s’ha d’entendre mai com un equipament.”
– Collserola Biodiversa (associació de voluntariat que treballa per frenar el creixement de la Vespa velutina o vespa asiàtica), que l’any passat va capturar unes 10.000 vespes asiàtiques, li va plantejar un dels grans dilemes de la gestió ambiental: fins a quin punt cal intervenir en un ecosistema o deixar que evolucioni per si mateix. La resposta de Boada va ser clara: hi ha espècies i dinàmiques de biodiversitat que cal controlar quan poden alterar l’equilibri de l’ecosistema.
– La Comunitat Energètica dels Barris de Muntanya (entitat amb una vintena de socis amb l’acompanyament tècnic d’Azimut 360, que han pogut optar a finançament europeu i treballen per guanyar la licitació d’una cobertura municipal per a la instal·lació fotovoltaica) van preguntar sobre la descentralització de la producció d’energia i la conveniència d’apropar-la als llocs on es consumeix. La resposta del ponent va ser
contundent: “Esteu en harmonia amb l’energia que fa moure la biomassa. Això sí que ens cau del cel.”
– Revivim el marges (iniciativa que proposa crear petites basses capaces de retenir l’aigua de les torrenteres en episodis de pluges intenses i curtes, i generar punts d’aigua temporals que afavoreixin la biodiversitat) va qüestionar si aquest tipus d’infraestructures, com les basses i els marges, poden contribuir a fer el territori més resilient. El Dr. Boada va recordar el Pantà de Vallvidrera com una “joia de biodiversitat” i va considerar molt interessant recuperar actuacions destinades a retenir l’aigua. En aquest punt també va parlar del que anomena dendroracisme, en referència a les visions que encara consideren el pi una espècie al·lòctona, i va qüestionar el que descriu com una “aristocràcia en les espècies vegetals i animals”.
– Xarxa d’Horts de Sarrià i Vallvidrera (formada per l’hort terapèutic Jardí Fènix, l’Espai Gardenyes, ara en perill per la construcció dels Jardins Oriol Martorell, l’Hort de Can Pujades, l’Hort de La Veïnal i l’Hort Medieval del Monestir de Pedralbes) va preguntar com aconseguir que els horts es puguin integrar en una infraestructura ecològica més àmplia de ciutat i no acabin convertits en illes verdes aïllades. Boada va destacar el paper dels horts en el manteniment de la biodiversitat. Va explicar que hi ha ocells que només són presents en indrets on hi ha horts, com ara el cruixidell o els alàudids. També va defensar el paper dels horts en l’autosuficiència alimentària i va insistir en la necessitat d’enfortir i fer créixer aquesta xarxa.
El doctor es va sorprendre de la gran quantitat d’iniciatives en marxa, va defensar la necessitat de tirar-les endavant, malgrat les traves administratives, que, segons va lamentar, sovint poden actuar en sentit contrari a la resolució dels problemes.
L’Assemblea es va tancar amb un refrigeri de proximitat a càrrec de la pastisseria Canal, que va permetre als assistents compartir un mos amb un glop de vi, i continuar conversant entre ells i amb el Dr. Martí Boada en un ambient més distès.